Cròniques d'un pagès cantautor / Jordi Oró i Puig
Oró i Puig, Jordi


Lleida : Agrupació Cultural La Femosa, 2023
Annex documental.
ISBN 9788412603385

Arxius i esports



En: Butlletí de l'Arxiu Històric de Lleida. Lleida, núm. 5 (2022) , p. 8-10 : il.

Folklore d'Artesa de Lleida del poble i del terme / Adolf Costafreda i Castillo
Costafreda i Castillo, Adolf


Lleida : Pagès Editors : Agrupació Cultural La Femosa, 2021
339 p. : il. ; 24 cm (La Femosa) 
ISBN 9788412461305

Aquest llibre representa un dels corpus més extensos i ambiciosos sobre cul-tura popular del país i és el resultat d'una intensa investigació feta durant gai -rebé cinquanta anys. L'obra té dues parts ben diferenciades i totes dues recu-llen els articles publicats per l'autor a la revista de l'Agrupació Cultural LaFemosa, des del 1987 fins al 2020. En la primera part es mostra la riquesa delfolklore artesenc a través de tota mena de cobles, supersticions, anècdotes,dites i rondalles. En la segona part l'autor descobreix Artesa de Lleida i el seuterme des d'una mirada detallista i rigorosa. Tot aquest estudi s'aplega en unaobra imprescindible fruit de tota una vida dedicada a la divulgació d'Artesa de Lleida. (PLECS).

Joan B. López (1957-2020), en el record sempre / Emili Junyent
Junyent i Sánchez, Emili


En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 30 (2020) , p. 9-57 : il. (In Memoriam) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Modernització de la zona regable del sector 38 del Canal d'Urgell. TTMM d'Artesa de Lleida, Lleida i Puigverd de Lleida [Fitxer informàtic] / Genís Concha Ripollès : [dirigit per: Josep Dolz Ripollès, Joan Soler Guitart]
Concha Farré, Genís


2012
Dirigida per: Dolz Ripollès, Josep; Soler Guitart, Joan. Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental, 2012
1 recurs electrònic
Projecte final de carrera.

L'objectiu del present projecte constructiu és definir i valorar les actuacions per a la modernització del reg en el sector 38. En el projecte es definiran: - El traçat i el dimensionament de la canonada secundària principal, la xarxa secundaria fins als hidrants, i les terciàries fins a les parcel·les de reg - Reposició dels serveis afectats. - Ocupacions, servituds i expropiacions. Per al correcte disseny i dimensionament de la xarxa secundària de reg, partirem de les dues basses ja dimensionades, una al costat de la 4rta sèquia principal del Canal d'Urgell i l'altra al costat del canal auxiliar, ambdues ubicades al terme municipal de Torregrossa. El punt de partida de la canonada secundaria principal serà l'estació de filtratge de la bassa 2. Tot hi això, el càlculs hidràulics s'han realitzat segons el nivell piezomètric de la bassa 1 i fixant els material (ASH) i el diàmetre (1200mm) dels 2228 metres de longitud de la canonada de la xarxa primària fins l'estació de filtratge.

Cuina casolana d'Artesa de Lleida. La cuina d'abans : La Femosa cuina. Trobades de Cuina de l'Agrupació Cultural La Femosa / Adolf Costafreda Castillo
Costafreda i Castillo, Adolf


Artesa de Lleida : Agrupació Cultural La Femosa, 2020
165 p. : il. ; 24 cm (La Femosa) 
ISBN 9788409195978

La Gravera de l'Eugeni : Artesa de Lleida, Segrià : una cabana d'època romana / Jorge Morín de Pablos, [et.al.]



Artesa de Lleida : Agrupació Cultural La Femosa, 2010
60 p. : il. ; 24 cm (Quaderns d'arqueologia del Grup de Recerques de La Femosa, 9) 
ISBN 9788461446636

El Jaciment plistocè mig del Clot del Ballester (Artesa de Lleida) / per Eudald Carbonell, [et al.]



Artesa de Lleida : Agrupació Cultural La Femosa, 1993
22 p., [18] p. de làm. : il., gràf., map. ; 21 cm (Quaderns d'arqueologia del Grup de Recerques de La Femosa, 8) 

Memòria de la col·laboració establerta entre l'Estació d'Avisos Agrícoles de Lleida i les Cambres Agràries de : Alcarràs, Artesa de Lleida, Montoliu de Lleida, Puigverd de Lleida, Soses, Sudanell i Torres del Segre



[S.l.] : Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Servei de Sanitat Vegetal, [1983]
[97] f. : gràf., plàn. ; 30 cm

El Fons musical de mossèn Isidoro Iglesias i les cançons de la Maria del Peix



Artesa de Lleida : Agrupació Cultural La Femosa, 2019
278 p.
Bibliografia.
ISBN 9788409093366

Mossèn Isidoro Iglesias Beà va escriure un petit cançoner anomenat Recull de Cançons Catalanes. Conté seixanta-cinc cançons recollides a la vila d'Artesa de Lleida i fou recollit, transcrit i compilat durant el primer terç del segle XX. Mossèn Iglesias va copiar aquestes cançons a partir d'haver escoltat la cantadora Maria Solé Batlle, la Maria del Peix. Aquest recull és el primer d'alguns més apareguts a Artesa i altres pobles del voltant.

Sant Ramon d'Artesa de Lleida : una ermita del segle XVIII / Josefina París i Mor
París i Mor, Josefina


[Artesa de Lleida] : l'Ajuntament, 1996
149 p. : il. ; 21 cm
Biblio.

Mapa arqueològic de la vall de la Femosa / Grup La Femosa



En: Recerques Lleidatanes. Tàrrega, Núm. 2 (1980) , p. 7-28

Records d'un pagès entre cultius i feines del camp / Adolf Costafreda i Castillo
Costafreda i Castillo, Adolf


[Artesa de Lleida] : Agrupació Cultural La Femosa, 2018
1 vol
Glossari.
ISBN 9788409013814

L'Escola d'Artesa de Lleida (1700-1916), de les primeres notícies al nou edifici escolar / Felip Gallart Fernàndez, Josep Gallart Fernàndez
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 48-57 : il. (Pedagogia) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

L'any 2016 el poble d'Artesa de Lleida va commemorar el centenari de la col·locació de la primera pedra del seu edifici escolar, una excel·lent obra modernista de l'arquitecte Francesc de Paula Morera. Aquest article és un estudi sobre la construcció de l'actual edifici escolar i el seguit de circumstàncies històriques que l'envolten, el precedeixen i l'expliquen. L'edifici va suposar una millora espectacular de les lamentables condicions en què fins llavors treballaven els mestres d'Artesa i l'assumpció d'una nova mentalitat que posava l'accent del progrés del poble en l'educació de la seva mainada.

L'Evolució urbanística d'Artesa de Lleida a la dècada de 1950 / Josefina París Mor
París i Mor, Josefina


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 4 (2017) , p. 77-85 : il. (Urbanisme) 
Notes i bibliografia. Resums en català i anglès.

Per entendre el creixement urbanístic de l'Artesa moderna ens hem de traslladar a la dècada dels anys cinquanta, en temps de l'Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos, quan es construïren dos obres força importants pel poble: L'Hogar del Productor i el grup d'habitatges de l'Organització Sindical Germans Pujol Reñé. Aquestes noves construccions edificades, una a peu de carretera i l'altra, a l'altre costat de dita via de comunicació, en zona rústica, van canviar la tendència del creixement urbanístic del poble. Artesa al llarg de la seva història sempre s'havia expansionat vers la part Nord, Nord- Oest i Sud del seu nucli urbà. La carretera L702, situada a la part Est del municipi, durant dècades havia frenat el creixement i expansió en aquesta zona.

L'Adolf Costafreda / Felip Gallart Fernàndez
Gallart Fernàndez, Felip


En: La Femosa : revista d'opinió i informació local. Artesa de Lleida, núm. 282 (maig-juny 2016), p. 26-32 : il.

Els Tartanys : a la terra de la música / Jordi Oró Puig ; amb la col·laboració de: Ramon Calderó Solsona, Josep M. Porqueras Olomí ; pròleg de: Javier de Castro
Oró i Puig, Jordi


Artesa de Lleida : Agrupació Cultural La Femosa, 2017
205 p. : il. ; 24 cm

Memòries de Jordi Oró d'Artesa de Lleida, un dels representants més significatius de la Nova Cançó del Ponent català. Hi explica els seus orígens familiars, els anys de poca formació musical durant la dictadura en el context rural d'Artesa de Lleida, l'evolució musical, de festes, balls i envelats del poble, els inicis musicals dels Tartanys, de 1969 a 1972, els concerts com a cantautor i el retrobament dels músics de 1994 a 1996. (PLECS).

Emili Morera i Bosch (1888-1969) : apunts biogràfics del president del sindicat de Sant Isidre d'Artesa de Lleida / Josefina París Mor
París i Mor, Josefina


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 46-51 : il. (Biografia) 
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

La pèrdua de la seua propietat -la casa on vivia i un molí fariner- van dur l'Emili Morera i Bosch a emprendre una lluita obsessiva i constant contra les autoritats judicials, ja que, segons ell, l'havien sentenciat d'una manera injusta per prendre-li els seus béns. Considerava que tots els actes estaven plens d'irregularitats, el procés no havia tingut vista pública per poder aportar proves, informes i defensar-se. Com que no tenia diners per contractar advocats per acudir davant els Tribunals, començà a escriure uns fulls de denúncia titulats La Voz de la Justicia on criticava la manca d'imparcialitat de la justícia i els repartia pels carrers de Lleida per donar a conèixer el seu cas a l'opinió pública. Tot això comportà processos, sentències, presó i manicomi. Quan sortia en llibertat, tornava a reincidir. La seua lluita i desobediència civil va durar més de 35 anys.

Dos clergues liberals a Artesa de Lleida i Puigverd de Lleida del primer terç del segle XIX / Felip Gallart Fernández, Josep Gallart Fernández, Vicent Lladonosa Giró
Gallart Fernàndez, Felip


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 52-63 : il. (Biografia) 
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

Bonifaci Argensó i Joan Roig, clergues d'Artesa de Lleida i de Puigverd de Lleida respectivament, foren dos dels principals representants del catolicisme liberal del primer terç del segle xix a les nostres terres. Dins d'una mentalitat majoritàriament absolutista, conservadora i radical per part de l'església lleidatana, ambdós sacerdots formaren part d'una minoria de clergues progressistes que aspiraven a una reforma de l'Església que l'acostés a l'essència de pobresa i simplicitat evangèlica dels seus orígens i també a la seva modernització d'acord amb els nous corrents liberals. Argensó i Roig actuaren en conseqüència amb les seves idees i la nit del 13 de febrer de 1823 signaren l'acta municipal a la Paeria lleidatana on es decretava l'exili del bisbe Simón de Rentería pel seu comportament contrari al sistema constitucional. Amb el triomf de l'absolutisme reberen dures represàlies. Aquest article, fruit d'una extensa documentació, la major part inèdita, és una aproximació a la seva trajectòria tan atípica com desconeguda.

El Matrimoni com a composició d'un crim (i d'una violació?). El plet entre les famílies Rocafort i Cirera. Artesa de Lleida, 1228 / Joan Eusebi García Biosca
Garcia i Biosca, Joan Eusebi


En: Shikar : Revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià. [Lleida], núm. 3 (2016) , p. 79-85 : il. (Història) 
Notes i blbliografia. Resums en català i anglès.

Dues famílies pageses amb interessos econòmics compartits i, possiblement, vinculades per via de lligams de parentela reals o ficticis es veieren enfrontades a causa d'un assassinat. Per tal d'apaivagar les tensions i prevenir una espiral de venjances, els cavallers templers, senyors del lloc, dictaminaren l'exili de l'assassí així com el matrimoni entre la cosina d'aquest darrer i el germà del difunt. Aquesta inusual decisió judicial, afegida a la manca manifesta de voluntat punitiva que traspuen les condicions econòmiques del contracte matrimonial, ens fa sospitar un desenvolupament més complex dels fets. Ens preguntem si el referit crim no fou, en realitat, la conseqüència darrera d'una causa precedent i si aquesta no fou altra que la violació d'una dona de la família Cirera per part de l'individu assassinat, la mort del qual hauria permès venjar la dona agredida i restaurar l'honor de la família.